Antoni Fabrés aquesta exposició té l’objectiu de recuperar l’obra del pintor i esculor català Antoni Fabrés (gràcia, Barcelona 1854 - Roma, 1938). Aquesta exposició està al museu Nacional d’Art de Barrcelona des de el 31 de maig fins el 29 de setembre. EL comissari es Aitor Quinay, doctor en Història de l’Art.

Antoni Fabrés i Costa, de família humil i amb una clara inclinació des de molt jove pel dibuix i l’escultura, va guanyar una pensió el 1875 per anar a Roma a formar-se com a escultor. Però de seguida s’adonà que serien la pintura i l’aquarel·la que li atorgarien la fama, que sempre va estar convençut que assoliria. La seva obra, des de ben aviat, va tenir un considerable reconeixement internacional per la seva virtuositat i detallisme en les tècniques a l’aquarel·la i a l’oli.  Fou un artista molt versàtil, des de l’orientalisme dels primers temps, a la manera de Fortuny, fins a un orientalisme déco, passant per mosqueters, paisatges, retrats i assumptes quotidians. Va viure a diferents ciutats: Roma, Barcelona, París, Ciutat de Mèxic i de nou a Roma fins a la seva mort.  El 1926 donà a la ciutat de Barcelona una gran part de la seva obra, que avui dia forma part de les col·leccions del Museu Nacional.
L’exposició té un conjunt de 147 pintures, escultures i material documental que permet descobrir un gran retratsta i un artista que, més enllà de l’orientalisme, presenta una mirada crítica vers la societat.  Fabrés va assolir en vida un gran èxit internacional que l’inexorable pas del temps, i amb ell les diferents generacions historiogràfiques, han anat oblidant.

Durant aquesta exposició hem anat descubrint poc a poc la cara de l’artista i tot el seu recorrecut tan artístic com personal, això fa que ens sentim més identificats o que ens fiquem en el seu cos i puguessim entendre d’una millor manera les seves obres. Tots nosaltres ens hem quedat fascinats amb la manera de treballar d’Antoni, ja que ho feia amb poc temps però li donava tant detall a les seves obres que semblaven que puguessin sortir del quadre. No ens pensavem que aquesta persona amb tant talent pugués arribar a ser oblidat. 

​

​

Anàlisi d'una obra