top of page

El Còmic

Activitat prèvia. Definició del mitjà i trets distintius.

Que és?
El còmic és un mitjà expressiu que combina imatges fixes amb un text formant una història il·lustrada distribuïda en diverses vinyetes.

Característiques

  • Llenguatge senzill: No té moltes paraules ni molt complicades, amb un registre estàndard

  • Onomatopeies o interjeccions: Són els sons que podem trobar a fora o dins la vinyeta

  • Diàlegs: Principal element per donar vida als personatges

  • Vinyetes: Requadres que formen les pàgines dels còmics on es col·loquen les escenes

  • Il·lustracions: Imatges creades per un il·lustrador

  • Bafarades: Núvols on parlen els personatges el qual pot tenir diverses formes depenen dels sentiments dels personatges. Forma part també la delta que és la fletxa.

  • Dirigit a un públic nombrós o popular: per a totes les edats

  • La seva finalitat és entretenir

Història del còmic

A l'parlar dels antecessors de les historietes podríem remetre'ns als antics egipcis, que representaven molts dels seus mites en dibuixos i jeroglífics que realitzaven sobre fulls de papir. A més també feien murals, compostos per imatge i text, en forma de tira.

També es podrien considerar com a origen del còmic als retaules medievals, els quals explicaven a poble històries, successos, crims, ... mitjançant imatges, i a les primitives pintures rupestres que consistien en representacions fetes sobre roques.

Però potser els antecedents més propers a les historietes siguin les Auques i Auca; aquestes publicacions van començar a França al voltant de 1820 i es caracteritzaven per narrar petits contes i aventures mitjançant il·lustracions, encara que aquestes il·lustracions no formaven part de la vinyeta, sinó que s'agregaven a manera d'explicació complementària a peu dels gravats.

Però bé, en realitat, la història de l'còmic es relaciona més concretament amb la impremta i la caricatura.


Estil
La historieta o còmic a poc a poc va anar desenvolupant el seu característic estil; en els seus inicis les vinyetes eren totes de la mateixa mida i els petits textos es col·locaven a peu de les mateixes.

Aquestes vinyetes van evolucionar ràpidament, no solament pel que fa a la seva grandària sinó també als textos doncs aviat van aparèixer els entrepans. En qüestió de poc temps, el còmic es va convertir en una manera d'expressió independent.

És molt característic en el còmic l'ús d'onomatopeies amb lletres grans o l'ús de certs símbols que ja són acceptats universalment, com una bombeta que s'encén per explicar que el personatge ha tingut una idea.

Tot això fa que el còmic tingui un abast comunicatiu que difícilment pot aconseguir un altre mitjà d'expressió.

La vinyeta. Formes i grandàries. Planificació. Composició. Perspectiva. 

En el cómic, una vinyeta és un requadre delimitat per línies que representa un instant de la història. Aquest espai acotat i escènic recull una acció dibuixada i en ocasions un text.
L'ordre de lectura de la vinyetes es vincula amb el sistema d'escriptura i es llegeix de dalt a baix i d'esquerra a dreta, de tal manera que a Occident es llegeixen normalment d'esquerra a dreta i de dalt a baix, mentre que en països amb l'escriptura de dreta a esquerra (per exemple Japó) les vinyetes es llegeixen de dreta a esquerra (sentit en el qual també es passen les pàgines) i de dalt a baix.

Tipus de vinyetes:

- La vinyeta tancada: és aquella que està limitada per tots els costats. Aquesta s'utilitza quan es vol crear una presa única i tancada, com en una pantalla de cinema. Aquí entraria la vinyeta típica de còmic, de forma rectangular, però també pot adoptar multitud de formes com rodona, triangular, amb la vora ondulat, en forma de tub, etc. No hi ha límit per a la imaginació en aquest sentit.

- La vinyeta oberta: no té cap limitació, de manera que crea efectes molt buscats. D'una banda, si el dibuix es surt de les vores, pot generar la sensació d'un espai infinit que s'estén més enllà de la pàgina. D'altra banda, si el dibuix roman suspès en el buit, pot crear la sensació d'estar en un espai atemporal, a el marge d'el temps de la narració.

- La vinyeta ortogonal: és aquella vinyeta els costats són ortogonals a el plànol de la pàgina, és a dir, que les seves vores són rectes i per tant forma rectangles o quadrats. Són vinyetes estables i s'usen amb molta freqüència.

- La vinyeta diagonal: per contra, posseeix costats que van en diagonal i no són ortogonals a el plànol de la pàgina, de manera que formen rombes o trapezis. Aquestes vinyetes s'usen per donar sensació de moviment o dinamisme, o per mostrar alguna imatge pertorbadora.

- Les vinyetes exteriors: són aquelles que es troben separades de les altres per mitjà dels carrers o pels marges de la pàgina.

- Les vinyetes interiors: són aquella que es troben contingudes dins d'una vinyeta més gran. Serveixen normalment per mostrar un detall o un fet que es realitza a el mateix temps en aquesta escena.

- Les vinyetes decoratives: de vegades, només farem servir el marc de la vinyeta i l'espai exterior com un element decoratiu, sense més funció que la visual, de manera que la vinyeta es converteix en part de l'dibuix. Moltes vegades utilitzarem aquest recurs per ambientar moments o situacions concrets de la trama

Composició de les vinyetes

Nombre de vinyetes del còmic:

En el còmic que coneixem com europeu, on el format sol ser més gran que la resta, el nombre de vinyetes per pàgina sol ser més gran, entre 5 i 8 vinyetes normalment, però depenent de l'acció que succeeixi evidentment poden ser menys, o fins i tot més.


narrativa visual:
Sempre s'ha d'intentar que les pàgines puguin respirar i fer que la seva estructura sigui el més interessant, fluïda i comprensible que es pugui. No serveix de res posar moltíssima informació de cop en una sola vinyeta, és millor utilitzar més i aconseguir la forma d'exposar aquesta informació (o fins i tot una seqüència d'acció) d'una forma coherent i atractiva visualment, així es podrà comprendre bé el que s'està explicant sense córrer el risc que el lector perdi l'interès per no entendre el que està succeint en la història.


Formes inusuals i originals
Encara que a l'hora de fer un còmic se solen seguir una sèrie de normes bàsiques per ajudar a la narrativa de la història, hi ha excepcions que s'utilitzen per trencar aquestes normes i donar-li un aire original a les pàgines, com vinyetes amb forma circular per interpretar la mira d'un telescopi, o de forma desordenada per indicar una escena caòtica.
Normalment s'utilitzen per per crear un major impacte. Això, però, segueix sent una eina narrativa visual per donar èmfasi a alguna cosa important en la història, per la qual cosa no s'had'abusar d'ella ni tampoc és obligatori utilitzar-lo.

 

Planificació:
- Gran Pla General (GPG) manifesta l'ambient on es desenvolupa l'acció. Ens presenta el context de la situació i amb prou feines veiem els personatges. És el paisatge en general.

- Plànol General (PG) la seva mida és semblant a la mida de el personatge. Presenta del cap als peus i presenta informació de l'context en què hi ha el personatge. Aquestes referències a l'ambient són menors ja que es busca el protagonisme a el personatge. També conegut com a pla sencer o de conjunt.

- Plànol Americà (PA) és la figura humana des dels genolls, mostra la part física de el personatge o accions detallades d'aquest.

- Plànol Detall (PD) s'enquadra una part de la figura humana de prop. Fins i tot arriba a ocupar tota una vinyeta.

- Plànol Mitjà (PM) s'enquadra des de la cintura i destaca l'acció més que el context, l'expressió de el personatge és important per al pla mitjà.

- Primer Plànol (PP) va de les espatlles al capdavant. L'estat emocional, psicològic i expressions facials són els que es remarquen.

Angles

Punt de vista des del qual s'observa l'acció. Atorga profunditat i volum a la vinyeta, pot connotar grandesa o petitesa.

Tipus d'angles

- Normal o angle mitjà: a l'alçada dels ulls.
- Picat: de dalt a baix i connota inferioritat.
- Contrapicat: de baix a dalt. Connota superioritat.
- Angle zenital o picat absolut: visió perpendicular absoluta de la realitat.
- Angle nadir o angle contrapicat absolut.

Els personatges. Expressions facials i moviment del cos. 

Passos per crear els personatges:

- Primer hem de pensar en les seves característiques psicològiques, és a dir com serà la seva personalitat i quin rol farà a la història.

- El següent és pensar en l'aspecte que tindrà, aquest ajuda al lector a distingir. Sempre que es faci l'aspecte, s'ha de pensar en el sexe, edat, pes, complexió, altura, cara i ètnia. Pots tenir diferents tipus d'estil des de més realista a més fantàstic/caricatura. Una vegada estiguin fets els esbossos del cos pots fer els detalls de roba, accessoris, etc...

- Per últim l'expressió facial i el llenguatge corporal.

Tenim 6 expressions bàsiques: Rabia, disgust, por, alegria, tristesa i sorpresa. Una de les millors formes per fer aquestes expressions és mirant-se en un mirall i copiant les teves expressions en un paper.

Una de les coses que s'ha de tenir en compte és en no centrar-se molt en els personatges secundaris i en el cos és el moviment que li vols donar, per tant si utilitzes línies rectes verticals, donaràs un aspecte molt quiet, per si utilitzes línies corbes o en diagonal li donaràs un aspecte de moviment.

Els textos i els símbols gràfics. 

El còmic és l'únic mitjà d'expressió on el diàlegs dels personatges i del narrador s'expressen junt amb el dibuix.

textos lingüístics:

- Expressen diàlegs i pensaments dels personatges.

 

- Introdueixen informació de suport a la cartellera.

 

- Evoquen els sorolls de la realitat a través d'onomatopeia.

 

Entrepans

En aquest espai es col·loquen els textos que diuen o pensen els personatges.

Té dues parts: la superior o globus i de cua o delta que assenyala a el personatge que està pensant o parlant.

A el globus se li considera exemple perfecte de la integració dels components verbals i icònics.

La forma del globus significa coses diferents:

- El contorn en forma de núvols vol dir paraules pensades pel personatge.

- El contorn delineat amb tornes tremoloses, significa veu tremolosa i expressa debilitat, por, fred, etc.

 

- El contorn en forma de dents de xerrac, expressa un crit, irritació, esclat, etc.

 

- El contorn amb línies discontínues indica que els personatges parlen en veu baixa per expressar secrets, confidències, etc.

- Una successió de globus que envolten als personatges expressa baralla, actes agressius.

- El globus amb diversos rabillos indica que el text és dit per diversos personals.

- Quan es tracta d'un aparell electrònic, el globus està en zizzag

 

Cartellera i cartutx

Cartel·la és la veu del narrador i és externa a la imatge de l'acció. Es col·loca a la part superior de la vinyeta de forma rectangular, pot o no aparèixer. El cartutx enllaça dues vinyetes consecutives.

 

Relleu i Ancoratge

Cobreix salts de el temps, perquè el sentit cronològic no es perdi. L'ancoratge afegeix informació extra.

 

Onomatopeia

Representa el so, fora o dins de la vinyeta es pot col·locar.

 

Tipografia

És a dir, el tipus de lletra. Generalment s'utilitza el tipus impremta. Tot depèn de el personatge i el to que vulgui expressar-se. En un crit les lletres són majúscules o grans

El muntatge. Transicions entre vinyetes. Les el·lipsis. El proces de realització

La producció del còmic

Tradicionalment, la indústria del còmic ha requerit un treball col·lectiu, en el que s’ha produït una especialització dels propis historietistes. Es distingeixen:

 

Dibuixant: La seva tasca consisteix en la realització de l’esbós, llapis final i a vegades l’entintat.

 

Entintador: L’entintat consisteix a realitzar una pàgina en blanc i negre a partir d’una altra prèvia, denominada llapis final, amb l’objectiu d’aconseguir una imatge neta i fàcil de comprendre visualment, marcant els detalls que en llapis final no es poguessin apreciar i, a més a més, facilitant la posterior aplicació de color. L’entintador, és un altre artista que pot donar, en aquest procés, nova càrrega visual a l’obra del dibuixant. Un mateix llapis final, entintat per diferents entintadors pot donar com a resultat obres completament diferents i personals.

Retolador o Retolista: La retolació pot fer-se per ordinador o a mà, encarregant-se de la mateixa el propi dibuixant o un professional especialitzat. Té amples possibilitats com a mitjà expressiu. En la retolació a mà, acostumaven a seguir-se els següents passos: Primer traçaven una pauta a llapis perquè les lletres es mantinguessin a un mateix nivell; després escrivien els textos, amb majúscules, reforçant la lletra dels encapçalaments. Quan hi havia exclamacions carregaven la tinta per tal que destaqués.

Colorista. És qui aplica el color als còmics. Als setanta, aquest element va ser revalorat gràcies a Richard Corben. Actualment se’l considera com una part fonamental, recorrent majoritàriament a l’ordinador.

teoría

La novel·la gràfica és un derivat de l'còmic i per ella s'entén una història de certa extensió, il·lustrada amb vinyetes, en to seriós i «adult» i amb línia narrativa similar a les de les novel·les literàries.

 

Normalment la seva enquadernació és com la dels llibres i -a diferència dels còmics, assequibles en llocs de diaris- es distribueix a través de llibreries i botigues especialitzades.


Els antecedents d'aquesta forma d'expressió gràfica i literària els trobem en fonts tan antigues com les pintures rupestres de la prehistòria, els manuscrits medievals que comptaven amb il·lustracions que donaven suport a la narrativa o en certes novel·les de el segle XVIII i XIX, que s'acompanyaven de gravats i il·lustracions.

Però la novel·la gràfica, com a tal, és un producte de el segle XX: en els anys 40, per exemple, van existir els famosos Clàssics Il·lustrats, que novelizaban i il·lustraven algunes obres clàssiques de la literatura, i en la dècada dels 60, el boom de la indústria de l'còmic va fer que els autors busquessin nous formats i maneres més audaços de presentar les seves històries.


Així va ser com, el 1971, va aparèixer Blackmark, de Gil Kane i Archie Goodwin -un còmic de 200 pàgines sobre màgia, capes i espases- la qual és generalment acceptada com la primera novel·la gràfica, encara que en el seu moment no es definia com a tal . Set anys després, A Contract with God, de Will Eisner, va ser la primera obra que es va definir a si mateixa com «novel·la gràfica».

Lola Vendetta

Raquel Riba Rossy, va neixer a Igualada el 10 de juliol de 1990, és una dibuixant i il·lustradora catalana. El seu personatge més reconegut és “Lola Vendetta”, una figura creada amb l'objectiu d'educar a la societat en el feminisme
Raquel Riba va estudiar belles arts a la Universitat de Barcelona especialitzant-se en dibuix, pintura, escultura i gravat. El 2013 continua formant-se a l’Escola de la Dona en cursos de dibuix i il·lustració.
El 2014 comença a donar a conèixer el seu personatge Lola Vendetta a través del Facebook. De seguida aconsegueix captar l'atenció del públic i que les seves publicacions es comparteixen entre milers d'usuaris.

 

 

 

El personatge de Lola es caracteritza per dur una samarreta de ratlles, els llavis vermells i els cabells negres. Sempre va acompanyada d'una katana que utilitza per impartir justícia.
Finalment, l'any 2017 es publica el primer llibre de Riba "Más vale Lola que mal acompañada".

 

Pàgina web:

Raquel-Riba-Rossy_2271983007_64277848_65
9788426403995.jpg

Bibliografia:

Lola Vendetta. Más vale Lola que mal acompañada.

Lola Vendetta. ¿Qué pacha, mama?

Lola Vendetta y los hombres.

Novel·la Il·lustrada

Pràctica

bottom of page