off
Aquí es poden trobar totes les ressenyes de les sortides relacionades amb la matèria
Ressenya Utopies Persistents:
El dimecres dia 26 de septembre vam anar al museu de Granollers a veure una exposició, Utopies persistents dirigida per la Marta Galan. Vam fer diversos tallers. El primer era un ritual que consistia que al ritme d’una música anàvem sortint en petits grups i teníem que deixar els nostres objectes quotidians a sobre de la taula.
Quan vam acabar vam tornar al lloc i vam comentar com ens aviem sentit. La majoria vam sentir com abandonament i anyorança perquè els objectes eren molt propers a nosaltres, però a la vegada hi havia persones que sentíem que s’havien tret un pes de sobre. Quan vam comentar tot això vam continuar l’activitat tornant-nos a aixecar de manera voluntària i apuntar a un paper el que sentíem sobre aquests objectes i perquè els havíem elegit.
Al acabar la Marta va preguntar-nos que afegiriem o canviariem a la taula per que acabes de ser una obra d’art. Van sortir: enmarcar, ordenar-ho per color, ordenar per mida. Al saber això la Marta va fer sortir a les persones que ho havíen dit perquè ho fessin. Mentres dos ordenaven la taula segons el color un altre va enmarcar al terra la taula amb cinta aïllant.
Quan vam acabar aquesta activitat ens va explicar la següent:
Faríem dos grups , un es quedaria a la planta de dalt a decorar uns objectes quotidians amb paper d’or i els altres baixaven a baix a veure la exposició i havien de explicar una obra que ens interessés per després comentar-la amb la Marta i planejar la exposició del dissabte.
Ressenya Pes de Plom:
El divendres 5 d'Octubre vam anar a veure una obre de teatre a la Sala Beclett de Granollers ,titulada "Pes de plom".
Pes de plom es un viatge poètic, a manera de thriller, per la industria de les armes que tracta diferents temes que es poden viure en aquests moments a diferents països del món.
Hi havia un total de quatre actors, dos homes i dos dones: Patricia Bargalló ( periodista), Isak Ferriz (novio de la periodista), Carles Gibert (empresari) i Marina Fita (dona de l'empresari).
La roba que portaven els actors era sencilla d'acord amb cada escena. El fons consistia en una pared de caixes de fusta que feia de suport per la imatges que s'emitien per un projector que t'intoduïen en l'ambient del moment.
L'obra consistia en diferents escenes que anaven canviant que respresentaven diferents moments de la història i eren necesàries per seguir el fil de la història.
Des de el meu punt de vista va ser una obra interessant, que parla de temes que no acostumem a parlar i es una bona manera de donar-nos compte que existeixen. Al principi va ser dificil entendre el context però una vegada van passan les escenes anaves lligant caps amb la història de cada personatge i el que tenien en comú entre ella. Això va ser una de les coses que més hem va agradar perquè a mesura que la obra avançava anaves relacionant les conversacions i veies que tot estava connectat entre les dos parelles.
Ressenya Panoràmic:
Panoràmic vincula el cinema, fotografia i noves tecnologies a través de l’emblemàtic espai de Roca Umbert. És el festival que té la fotografia com a protagonista, que s’expressa de manera expandida a través de disciplines amigues com el cinema, el vídeo, les instal·lacions i altres pràctiques artístiques contemporànies.
Parla de la fotografia no només expressada pels fotògrafs sinó també des del cinema i més enllà d'ell; des d’una mirada endins de la fotografia però sobretot des d’una mirada perifèrica de la fotografia; des de l’anvers i des del revers d’allò fotogràfic.
PANORÀMIC vol contribuir així mateix, a visibilitzar la creació de les noves generacions que treballen entorn del cinema i la fotografia. El nou talent que emergeix d’escoles de cinema, escoles de fotografia, escoles audiovisuals i d’altres, però alhora difondre creacions incòniques en el món de la imatge.Aquesta tercera edició el Festival Panoràmic es centra en la lluna, en el 50è aniversari de l’arribada de l’home al brillant satèl·lit el 20 de juliol de 1969.
L’Última Thule és l’objecte més primitiu i llunyà del sistema solar explorat fins ara. La sonda New Horizons, llençada per la NASA el 2006, està capturant imatges de l’Última Thule que ajudaran a estudiar els inicis del nostre sistema planetari fa més de 4.500 milions d’anys. S’espera que la New Horizons funcioni fins a mitjan del 2030 i podria arribar a explorar un altre objecte del cinturó de Kuiper.
En aquesta visita vam poder parlar amb el Marcel·lí Antúnez que ens va ensenyar part de la seva obra, amb la qual vam poder interactuar en alguna ocassió. També vam veure una exposició que es deia "The Afronauts" que constava de fotografies de persones de l'Àfrica caracteritzades com si fossin a la lluna, és clar, tot en el seu estil i des del seu punt de vista.
​
En aquesta sortida ens van demanar que fessim una activitat relacionada amb el tema de la lluna:
​
​
Concepte: El que representa aquest dibuix és que els humans volen tenir tot al seu control, com en aquest cas la lluna, ja que volen investigar tot sobre ella , i a la vegada tenir el poder d’haver sigut el primer en trepitjar-la, per això he posat la lluna a sobre de la mà donant més énfasis al poder que els humans volen aconseguir.
