MIENTRAS DURE LA GUERRA

​

Títol original: Mientras dure la guerra

Any: 2019

Durada: 107 minuts

País: Espanya

Direcció: Alejandro Amenábar

Guió: Alejandro Amenábar i Alejandro Hernández

Fotografia: Alex Català

​

​​​​

Repartiment: Karra Elejalde, Eduard Fernández, Santi Prego, Nathalie Poza, Patricia López, Luis Zahera, Luis Bermejo, Inma Cuevas, Mireia Rei, Tito Valverde, Luis Callejo, Carlos Serrano-Clark, Ainhoa ​​Santamaría, Itziar Aizpuru i Pep Tosar

Productora: Mod Produccions / Movistar + / Himenòpter / K & S Films. Distribuïda per Bona Vista International

Gènere: Drama

Sinopsi: Espanya. Estiu de 1936. El cèlebre escriptor Miguel de Unamuno decideix donar suport públicament la revolta militar que promet portar ordre a la convulsa situació de país. Immediatament és destituït pel govern republicà com a rector de la Universitat de Salamanca. Mentrestant, el general Franco aconsegueix sumar les seves tropes a el front revoltat i inicia una reeixida campanya amb la secreta esperança de fer-se amb el comandament únic de la guerra. La deriva sagnant de l'conflicte i l'empresonament d'alguns dels seus companys fan que Unamuno comenci a qüestionar la seva postura inicial i a sospesar els seus principis. Quan Franco trasllada la seva caserna a Salamanca i és nomenat Cap de l'Estat de la zona nacional, Unamuno acudirà al seu Palau, decidit a fer-li una petició. (FilmAffinity).

​​

​

És una pel·lícula polèmica que ha dividit la crítica, sobretot a l'exposar un personatge tan complex com el de Unamuno, el que no era fàcil, ja que té algunes contradiccions.
El que ofereix és un senyor que veu que arriba un cop d'estat i això li va bé perquè no s'acabava d'entendre amb els republicans, però no reacciona a l'veure el dolor en tanta gent que ho passa malament però ell segueix en la seva tessitura fins que empresonen a dos dels seus millors amics i canvia radicalment la seva postura.
 

Cal no oblidar que es tracta d'una obra de ficció però basada en fets reals, molt documentada, però hi ha successos que no es coneixen i són difícils d'endevinar per posar-los en escena amb rigor.
 

Toca temes com l'odi, els morts a les cunetes, la intolerància, el pes de la religió, el menyspreu, la propaganda periodística, el fanatisme i la pugna pel poder després de la mort de Sanjurjo, entre altres qüestions.
La cinta té la virtut de no ser maniquea, ja que critica un bàndol ia un altre i a la fi fica el famós discurs pronunciat a la Universitat de Salamanca el 12 d'octubre de 1936 durant la celebració del Dia de la Raça de "vencereu però no convencereu "on es va jugar la seva pròpia integritat.
El que compta té un cert reflex en l'actualitat de país.